QUE SERA D'AQUESTA NARURALEZA.

Aquests paratges bufons i verds?
I aquestes muntanyes tan rocosas
elles, que semblen altars,
sense estar en esglésies.

La naturalesa sempre tan
humana tan peculiar,
en tots els sentits.

L'home que la transforma
d'una manera ú una altra
lleva aquests arbres,
fa aquests pilars d'habitatges.

Ja gens és igual que fa un temps endarrere,
al camp t'anaves per a respirar,
veure naturalesa per on passaves?
Ara tot ciment.

Blocs i habitatges l'home construeix
i també destrueix la naturalesa.
Tantes avingudes, tants edificis,
tant poc espai per al verd prat?

Home no destrueixis
ja no més?El camp,
deixa que la naturalesa
segueixi el seu encant.

Ai naturalesa!!!

Per favor tu segueix alegrant el camp?

Kolma.